Publicat per

Pac1. Antropologia del disseny

Pac1. Antropologia del disseny
Publicat per

Pac1. Antropologia del disseny

L'antropologia en el disseny …
L'antropologia en el disseny …

Debat2el Pac1. Antropologia del disseny

  1. Maria del Carmen Fernández Bueno says:

    Hola Laia,

    M’ha semblat molt interessant el teu anàlisi sobre el paraogües. No tenia coneixements al respecte sobre el que representava per a les culturals orientals com la xinesa i la japonesa. Em sembla realment curiós com un objecte nascut, a priori, per no cubrir-nos de l’aigua, agafa connotacions tan rellevants i emocionals com la del duel, la superstició o la espiritualitat.

    Per altra banda, m’agradaria afegir la importància que ha prés aquest objecte en el món de la dança gràcies a la famosa escena de la pel·lícula “Singing in the rain”. Si ens fixem, el paraigües deixa per uns instants de cumplir la seva funció per la qual ha sigut concebut (no mullar-se) i passa a ser-hi una extensió del seu propi cos del personatge, mostrabt-nos el seu estat anímic.

    En definitiva, és fascinant descobrir quins simbolismes té segons el context cultural del que parlem i la influència que ha tingut (i té) altres aspectes i disciplines de la vida, tal i com comentava anteriorment a l’exemple.

    1. Maria del Carmen Fernández Bueno says:

      Perdoneu, torno a deixar el comentari corregint les faltes ortogràfiques ja que l’havia enviat sense revisar-ho:

      Hola Laia,

      M’ha semblat molt interessant el teu anàlisi sobre els paraigües. No tenia coneixements al respecte sobre què representava per a les cultures orientals com la xinesa i la japonesa. Em sembla realment curiós com un objecte nascut, a priori, per cubrir-nos de l’aigua, agafa connotacions tan rellevants i emocionals com la del duel, la superstició o l’espiritualitat.

      Per altra banda, m’agradaria afegir la importància que ha pres aquest objecte en el món de la dansa gràcies a la famosa escena de la pel·lícula “Singing in the rain”. Si ens fixem, el paraigües deixa per uns instants de complir la seva funció per la qual ha sigut concebut (no mullar-se) i passa a ser-hi una extensió del seu propi cos del personatge, mostrant-nos el seu estat anímic.

      En definitiva, és fascinant descobrir quins simbolismes té segons el context cultural del què parlem i la influència que ha tingut (i té) altres aspectes i disciplines de la vida, tal com comentava anteriorment a l’exemple.

Publicat per

PAC1 – Antropologia del disseny

PAC1 – Antropologia del disseny
Publicat per

PAC1 – Antropologia del disseny

L'antropologia en el disseny …
L'antropologia en el disseny …

Debat1el PAC1 – Antropologia del disseny

  1. Laia Orga Calvo says:

    Hola Albert.

    M’ha cridat l’atenció el teu objecte. Com imagino a tots vaig jugar amb les boles (sempre les he anomenat caniques). Fa anys em vaig trobar una al cotxe d’un amic, i des de llavors l’he portat sempre amb mi a la meva cartera. Una espècie de memòria de quan era petita, quan no hi havia responsabilitats ni problemes. Almenys això és el que em transmet a mi.

     

    Laia Orga

Publicat per

PAC 1: L’ANTROPOLOGIA DEL DISSENY

Publicat per

PAC 1: L’ANTROPOLOGIA DEL DISSENY

L’OBJECTE – LA BICICLETA La bicicleta s’utilitza com a mitjà de transport tant urbà com rural, no contaminen i són sostenibles i…
L’OBJECTE – LA BICICLETA La bicicleta s’utilitza com a mitjà de transport tant urbà com rural, no contaminen i…

L’OBJECTE – LA BICICLETA
La bicicleta s’utilitza com a mitjà de transport tant urbà com rural, no contaminen i són sostenibles i beneficioses per a la salut, ja que es requereix activitat física.
Tot i que aquesta és la seva funció principal al llarg del temps la seva funcionalitat ha canviat molt, ja que actualment a més de ser usat com un mitjà de transports sostenible, no contaminant, hi ha un vessant cada vegada més important de funcionalitat lúdica i esportiva, tant sigui de passeig, com de velocitat i carreres.


LA VINCULACIÓ
Encara recordo el dia que em van regalar la bicicleta, va ser el mateix any de la meva Primera Comunió, havia anat amb tricicle de petit, després amb una molt infantil amb les rodetes petites i finalment, per la comunió els pares em van regalar la bicicleta, perquè ja començava a ser gran i aquesta ja em podia durar molts anys, la marca Cube perquè era la tradició.

El regal es va fer a casa i amb la presència de tota la família, perquè igual que la celebració religiosa és molt rellevant, la bicicleta també. Aquell moment tan important va arribar la bicicleta, ja que, participava tota la família. En si el fet del regal ja sabia que era, la bicicleta, però aquest fet no treu gens la il·lusió, sinó que l’augmenta perquè l’esperes, igual que aquest dia tan important de la Primera Comunió, tots són sensacions i experiències noves, no saps realment què sentiràs, si estaràs a l’altura de la situació, si el color serà el que jo volia, o en tot cas si m’agradarà, si serà força gran, tindrà marxes, si estaria jo a l’altura. Efectivament no em va decebre gens ni mica.

El vincle de la bicicleta amb un fet religiós tan important, tant per a mi, com per a la meva família, ha creat una dimensió personal, que sempre anirà relacionat, és un vincle molt important, recordo la Primera Comunió, recordo la bicicleta. Sempre que vaig en bicicleta, encara que ja no és la primera que em van regalar perquè han passat dotze anys, sempre en ve el record inesborrable, d’aquell dia que va marcar la meva infantesa.

SIMBOLISME
El fet que estigui lligat amb un altre fet molt important de la meva infància, com la Primera Comunió, que té un significat religiós i antropològic molt important que ve de la paraula “comunió” que vol dir participar en comú, unir-se amb Déu per mitjà de pa i del vi de l’eucaristia i això no s’oblida. És també, un ritus de pas, és com l’entrada a l’edat més adulta, davant de la comunitat i de la família ja sóc més gran. Té una funció molt simbòlica, ja que és una celebració religiosa que també han fet els meus avis, pares, jo i dos anys més tard el meu germà petit.

ANÀLISI CULTURAL
Dimensió cultural de l’objecte és totalment diferent en el passat, pel fet que tenia una funció de transport, que no pas la lúdica i esportiva que té avui, i que també actualment s’està potenciant molt actualment, com a mitjà de transport en moltes ciutats per evitar la contaminació i creant carrils bici més segurs i vies verdes per poder fins i tot d’anar d’un municipi a un altre.

De la mateixa manera que per a mi i el meu entorn és un regal i un premi, per a d’altres, per exemple els immigrants del meu poble, únicament és per poder anar a fer la feina o poder desplaçar-se, la utilitat és molt diferent, també, ja que és lúdica o esportiva, i en cap cas la seva utilitat és la funcionalitat que té en  mateixa.

BIBLIOGRAFIA

Què entenem per cultura? (n.d.). Retrieved October 18, 2022, from https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00281372/
Miller, D. (n.d.). 5 ARTEFACTS AND THE MEANING OF THINGS. Retrieved October 18, 2022, from http://ebookcentral.proquest.com’,’_blank’
Cross Cultural Chairs. (n.d.). Retrieved October 18, 2022, from https://crossculturalchairs.com/
La antropología del diseño y el melocotón jugoso | by id.real | Medium. (n.d.). Retrieved October 18, 2022, from https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c
l’Enciclopèdia | enciclopedia.cat. (n.d.). Retrieved October 18, 2022, from https://www.enciclopedia.cat/cerca/gec?search_api_fulltext=BICICLETA&field_faceta_cerca_1=All

Debat2el PAC 1: L’ANTROPOLOGIA DEL DISSENY

  1. Estel Capdevila Blanquera says:

    Bona tarda Josep, soc l’Estel i m’ha interessat i commogut la teva història com també el teu objecte.

    És cert que la bicicleta és un objecte molt habitual a la nostra vida ja des de ben petits que reconeixem de quin objecte es tracta. Com també ho és en diverses cultures i/o països. Per exemple als Països Baixos, com comentes, és un dels transports més utilitzats per moure’s i desplaçar-se.

    A part dels avantatges que presenta en l’àmbit funcional, trobo interessant ampliar la teva recerca pel que fa a pràctiques socials i funcions simbòliques vinculades a la bicicleta.

    En el meu cas, i segurament en el de molts altres, pensant en l’objecte, el vinculo principalment amb la família i records acompanyada d’altres persones, ja sigui en excursions, escapades, vacances o estades a càmpings. Així que, simbolitza o representa aquests bonics records.

    Enfocant-la a l’àmbit de l’esport, la bicicleta es pot convertir en un objecte que promou la competitivitat, en carreres o curses a nivell professional. L’esportista que aconsegueix guanyar la carrera, atribueix a la bicicleta uns sentiments positius, en canvi aquell que la perd negatius o d’insatisfacció.

    A més, també es pot convertir, per exemple en un gimnàs, en un mètode per posar-se en forma, així que aporta connotacions positives per aquell o aquella que gràcies a l’objecte aconsegueix els seus objectius.

    Així doncs, s’obre un camp de múltiples possibilitats segons els significats que se li atribueixen a la bicicleta, oferint un nombre infinit d’apropiacions a l’objecte.

    Per últim, el disseny de l’objecte també va associat, segons les seves característiques a unes funcions o altres. Per exemple, no és el mateix una bicicleta que porti una cadireta per infants, que una que porti les rodes especials per muntanya.

     

    Salutacions,

    Estel

  2. Isaac Velasco Rodríguez says:

    Ei, Josep

    M’ha cridat molt l’atenció la teva proposta. Puc dir que la bicicleta és un objecte amb el qual guardo una relació molt estreta; com tu, també he crescut amb una sempre ben a prop.
    A banda que hi relaciono molts records de la infantesa, actualment la veig com a sinònim de llibertat i de benestar; em resulta una eina indispensable, tan física com mentalment, i és també en el primer que penso, tant si necessito asserenar-me com si vull acció. Allò que diuen de «és com muntar en bicicleta: mai te n’oblides», parla de la dimensió cultural d’aquest objecte, que és tan comú per nosaltres. Amb tot, el que ressona especialment amb mi és el procés d’aprenentatge, que implica caure i caure fins que, finalment, aprens a dominar-la Probablement, una lliçó de vida.

    Fins aquí!
    Isaac