En aquesta entrada es mostra l’objecte que he decidit fer servir per aquest projecte. Una pilota de bàsquet.

Si, ja se que és una mica, com podria dir-ho, simple seria la paraula, però per a mi té una gran importància, ja que ha estat amb mi una gran part de la meva vida.

Si voleu llegir una història emocionant, plena de personatges diferents, aventures inimaginables i esdeveniments sense precedents, aqui no es. Llegiu el senyor dels anells.

Però ara en serio, en la pàgina que deixo adjunta teniu tota la informació necesària del perquè es tant important per a mi.

L’OBJECTE – LA BICICLETA
La bicicleta s’utilitza com a mitjà de transport tant urbà com rural, no contaminen i són sostenibles i beneficioses per a la salut, ja que es requereix activitat física.
Tot i que aquesta és la seva funció principal al llarg del temps la seva funcionalitat ha canviat molt, ja que actualment a més de ser usat com un mitjà de transports sostenible, no contaminant, hi ha un vessant cada vegada més important de funcionalitat lúdica i esportiva, tant sigui de passeig, com de velocitat i carreres.

LA VINCULACIÓ
Encara recordo el dia que em van regalar la bicicleta, va ser el mateix any de la meva Primera Comunió, havia anat amb tricicle de petit, després amb una molt infantil amb les rodetes petites i finalment, per la comunió els pares em van regalar la bicicleta, perquè ja començava a ser gran i aquesta ja em podia durar molts anys, la marca Cube perquè era la tradició.

El regal es va fer a casa i amb la presència de tota la família, perquè igual que la celebració religiosa és molt rellevant, la bicicleta també. Aquell moment tan important va arribar la bicicleta, ja que, participava tota la família. En si el fet del regal ja sabia que era, la bicicleta, però aquest fet no treu gens la il·lusió, sinó que l’augmenta perquè l’esperes, igual que aquest dia tan important de la Primera Comunió, tots són sensacions i experiències noves, no saps realment què sentiràs, si estaràs a l’altura de la situació, si el color serà el que jo volia, o en tot cas si m’agradarà, si serà força gran, tindrà marxes, si estaria jo a l’altura. Efectivament no em va decebre gens ni mica.

El vincle de la bicicleta amb un fet religiós tan important, tant per a mi, com per a la meva família, ha creat una dimensió personal, que sempre anirà relacionat, és un vincle molt important, recordo la Primera Comunió, recordo la bicicleta. Sempre que vaig en bicicleta, encara que ja no és la primera que em van regalar perquè han passat dotze anys, sempre en ve el record inesborrable, d’aquell dia que va marcar la meva infantesa.

SIMBOLISME
El fet que estigui lligat amb un altre fet molt important de la meva infància, com la Primera Comunió, que té un significat religiós i antropològic molt important que ve de la paraula “comunió” que vol dir participar en comú, unir-se amb Déu per mitjà de pa i del vi de l’eucaristia i això no s’oblida. És també, un ritus de pas, és com l’entrada a l’edat més adulta, davant de la comunitat i de la família ja sóc més gran. Té una funció molt simbòlica, ja que és una celebració religiosa que també han fet els meus avis, pares, jo i dos anys més tard el meu germà petit.

ANÀLISI CULTURAL
Dimensió cultural de l’objecte és totalment diferent en el passat, pel fet que tenia una funció de transport, que no pas la lúdica i esportiva que té avui, i que també actualment s’està potenciant molt actualment, com a mitjà de transport en moltes ciutats per evitar la contaminació i creant carrils bici més segurs i vies verdes per poder fins i tot d’anar d’un municipi a un altre.

De la mateixa manera que per a mi i el meu entorn és un regal i un premi, per a d’altres, per exemple els immigrants del meu poble, únicament és per poder anar a fer la feina o poder desplaçar-se, la utilitat és molt diferent, també, ja que és lúdica o esportiva, i en cap cas la seva utilitat és la funcionalitat que té en sí mateixa.

BIBLIOGRAFIA

Hola bones!

Per aquest primer repte d’antropologia he triat “La Clau” com a objecte per analitzar.

SELECCIÓ DEL OBJECTE  Y VINCULACIÓ 

En aquest cas aquesta clau per mi és un objecte bastant sentimental, ja que pertany a un armari que tenim de la nostra família des de fa més de cent anys.

Utilitzada en un armariet. Per mi cada vegada que veig aquesta clau amb porta molts bons records de quan era petita tenint aquest armari, guardant diferents objectes dins i amagant la clau.

Per mi aquesta clau té una correlació directa amb la memòria. Però també està dissenyada per ser un objecte d’utilitat. Per tancar i guardar objectes a l’interior d’un armari. 

CARACTERÍSTIQUES FORMALS Y FUNCIONALS

És una clau molt simple d’una sola peça metàl·lica. Té una estètica vintage, tant pel metall desgastat com per la forma de la clau, on es pot observar com difereix de les claus actuals.

DIMENSIONS CULTURALS

HISTÒRIA

La clau és un objecte molt utilitat avui en el nostre dia a dia, però si ens remuntem a quan van ser inventades per primera vegada, seria a l’època de l’antic egipci, on la classe alta va crear la clau com un mètode per protegir les seves pertinences. Antigament, les claus egípcies eren de grans dimensions, més semblants a un forrellat de fusta fet per protegir les entrades a les diferents edificacions.

També en aquella època i més endavant amb l’església també se li va donar a la clau un simbolisme i un significat místic.

Però el començament del naixement de les claus a com les coneixem avui en dia seria obra de l’imperi grec i l’imperi romà. L’inventor més reconegut de l’època grega va ser Teodoro de Samos que la va inventar en el segle VII a.C amb un disseny i mecanisme molt senzill.

Clau romana S.I  S. II 

En canvi, la clau que és més semblant a la d’avui en dia va ser creada durant l’època romana on ja s’utilitzaven formes més complexes i amb materials metàl·lics, utilitzades més comunament en armaris i en calaixos i no tant en portes.

FUNCIONS SIMBÒLIQUES

També durant molt de temps es va donar a la clau un símbol més esotèric i místic, tant amb les seves mencions en la bíblia, com representades en diferents pintures com aquesta de l’antic Egipte on per exemple els jeroglífics de l’antic Egipte mostren el rei Anubis sostenint la clau de les portes al Més Enllà.

Rei Anubis sostenint clau

Les claus són un objecte molt emprat també en altres tipus de creences, com amulets i en diferents rituals antics, ja que si li atribueix la virtut esotèrica d’obrir camins i de protecció.

CONTEXTOS CULTURALS

Més endavant, ja en el segle XX, es van començar a introduir claus de diferents longituds i les més semblants a les que tenim avui en dia.

També podem veure com en l’actualitat les noves tecnologies han arribat al mercat de les claus. Amb diferents novetats tecnològiques oferint per exemple activar portes amb targetes electròniques o amb codis.

En resum, crec que les claus són un objecte de necessitat bàsic que sempre tenim en compte de tenir abans de sortir de casa, és imprescindible. Però també podem veure que les noves tecnologies han arribat a aquest mercat i això fa que les claus també s’adaptin a l’època moderna.

Clau electrònica 

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Historia de la llave y la cerradura – Curiosfera, recuperado 14 de octubre de 2022, de https://curiosfera-historia.com/historia-de-la-llave-y-la-cerradura/ 

Història de la llave – Grupo VTS, recuperado 14 de octubre de 2022, de https://grupovts.es/blog/historia-de-la-llave/#:~:text=Evoluci%C3%B3n%20de%20la%20llave%20e%20historia.&text=Las%20primeras%20llaves%20datan%20de,Antiguo%20Testamento%20de%20la%20Biblia.

Cuál fue el origen de las llaves y quién las inventó – Infobae. 26 de abrid de 2022, de https://www.infobae.com/america/mexico/2022/04/27/cual-fue-el-origen-de-las-llaves-y-quien-las-invento/

Llaves evolución historica – Cerrajero Malaga Centro, recuperado 14 de octubre de 2022, de http://www.cerrajeromalagacentro.com/blog/llaves-evolucion-historica/

Les fotografies.

Bona tarda a tots, us comparteixo l’arxiu del meu objecte especial: és aquesta foto emmarcada.

A la foto hi apareix el Lobo, el cadell de border collie que em va robar el cor i tenia amb la meva ex-parella, quan jo tenia 21 anys. La nostra relació es va acabar dos mesos més tard d’adoptar-lo. I encara que ell se’l va quedar, per motius que no cal explicar, jo vaig quedar molt dolgut. Fa un temos que torno a tenir contacte amb el meu ex-nòvio, i he pogut tornar a veure el Lobo, que se’n recorda de mi, després d’uns anys. Ara en tinc 25, visc amb el meu actual xicot i tenim una border collie, la Lila (veieu que vaig quedar ben enamorat de la raça). Però aquesta foto tan entrenyable que vaig fer al Lobo un dia que havia nevat al poble, em segueix a tot arreu on vaig. A casa dels meus pares, la tenia penjada sobre el meu capçal del llit. On visc ara, també l’hi tinc.

En aquest cas el valor sentimental és molt fort, tant pel Lobo com a cadell, i el que això significa; com per la foto en sí, perquè la foto és feta per mi, és una espontània d’un moment que no es repetirà mai més, com em penso que va dir Robert Karr, un fotògraf conegut per la seva tècnica. Encara que pugui seguir veient el Lobo si ho vull, molt més satisfactori que una foto, la foto em recorda aquella experiència inoblidable: ser independent, cuidar d’un gos, la meva raça preferida de gos, que es digués com l’animal amb què sempre m’he enmirallat, com una mena de tòtem espiritual. I que a més nevés, aquell dia que érem al terrat del pis, cosa que al poble no passa gairebé mai. Tot això significa aquesta foto per a mi.

I repeteixo, per molt que estimi els animals, l’element del que estic parlant és la foto i el fet de conservar fotos, com a representació d’un record.

CARACTERISTIQUES FORMALS I FUNCIONALS:

Es tracta d’una fotografia de dimensions 29,7*42cm (A3) imprès en Paper fotogràfic a alta resolució. La vaig fer emmarcar a un professional, que hi va posar el marc blanc (que manté cohesió amb la neu de la foto) de fusta, el vidre que ho protegeix, i la coberta de paper a darrere.

La seva característica funcional principal és evocar un record, alhora que decorar una paret d’una estança. La mida de la foto es deu a la gran importància i valor que va influir el Lobo en mi. Ho podria haver fet més gran però seria passar-se.

NECESSITAT UNIVERSAL:

Els inicis de la fotografia es remonten al segle XVIII, amb la cambra obscura, i l’observació d’algunes substàncies visiblement alterades per l’exposició de la llum. Aquests dos components van donar pas a la creació de captures d’imatges. 

És a dir, que les primeres heliografies, així se n’hi van dir, que es van aconseguir, eren per detallar i documentar certes substàncies en un suport pla. Al cap i a la fi, la finalitat d’una fotografia, la seva necessitat universal és comunicar, tant llavors com en l’actualitat.

Entorn a quines pràctiques socials es relaciona? Doncs, en un principi, el seu ús va ser el de documentar de manera fidel a la realitat, en un suport pla, per tal que aquestes imatges es distribuïssin per tenir un millor coneixement del nostre mon. Les fotografies es trobaven només en mans d’experts que repartien coneixement.

Més endavant, quan la fotografia va començar a agafar força en el mon de les imatges, van sorgir els retrats fotogràfics I els professionals de la fotografia, que van anar substituint poc a poc, els retratistes, els pintors que feien aquestes feines per a magnats i senyors amb capital. La fotografia es va anar convertint en un mitjà de comunicació molt potent i ràpid, molt més que la pintura i altres expressions artístiques.

Amb els avenços de la fotografia, i les millores salarials i d’estatus de les persones, cap al segle XIX, a principis del segle XX, moltes famílies mitjanament benestants es podien permetre fotografies impreses per tenir-les a casa, com a decoració, o bé de record. 

Actualment, la fotografia, és un element que forma part de la societat, sobretot es posa en pràctica digitalment en les xarxes socials. Ara les fotografies es fan amb càmeres avançades i mòbils d’última generació. Sembla mentida tot el procés per el que ha passat la fotografia per arribar fins a aquest punt.

A nivell cultural, la fotografia s’ha estès per tots els territoris del primer mon. Són els que tenen els diners per poder pagar el material per fer fotografies. Ara bé, no tot el planeta està distribuït igual: una cosa és que els països econòmicament sostenibles puguin permetre’s el material per fer fotos, i l’altra és que als països tercermundistes trobin estranya una fotografia impresa, que no és el cas, perquè com he comentat, el concepte de fotografia s’ha estès per tot el món (exceptuant, de ben segur, alguna cultura amagada a l’amazones que potser encara no s’ha descobert).

DISSENY / ANTROPOLOGIA:

Gràcies a la pràctica, puc veure com el disseny i l’antropologia van de la mà. L’antropologia, definida com “la ciència que estudia els aspectes físics I les manifestacions socials I culturals de les comunitats humanes”, permet comprendre i solucionar els problemes i necessitats de cada cultura, cada entorn, cada moment.

L’antropologia, altrament dita “estudi general pel seguiment i resolució d’un bon projecte de disseny”, permet posar-se a la pell dels usuaris per a qui dissenyem, aprenent a dissenyar en base a les seves necessitats culturals, socials, econòmiques, etc.

Martin Juez, Fernando (2017) CONTRIBUCIONES PARA UNA ANTROPOLOGIA DEL DISEÑO

Ruiz Mingote, Laia (2018). La antropología del diseño y el melocotón jugoso .[04/03/2022]. <https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-diseño-y-el-melocotón-jugoso-5a1dc630b35c>

Trentaycinco (2020). Historia de la fotografía: origen y evolución de un arte. [28/02/2022]. <https://35mm.es/historia-de-la-fotografia/?modo_llegada=3539&msclkid=3aabd4b8c5981b0f90feb69f21b45fdb&utm_source=bing&utm_medium=cpc&utm_campaign=35mm%20%7C%20BSN%20%7C%20DSA%20Cursos&utm_term=35mm&utm_content=DSA%20-%20Cursos%20Search%20-%20Group>