Publicat per

L’antropologia en el disseny

Publicat per

L’antropologia en el disseny

En aquesta entrada es mostra l’objecte que he decidit fer servir per aquest projecte. Una pilota de bàsquet. Si, ja se que és una mica, com podria dir-ho, simple seria la paraula, però per a mi té una gran importància, ja que ha estat amb mi una gran part de la meva vida. Si voleu llegir una història emocionant, plena de personatges diferents, aventures inimaginables i esdeveniments sense precedents, aqui no es. Llegiu el senyor dels anells. Però ara en…
En aquesta entrada es mostra l’objecte que he decidit fer servir per aquest projecte. Una pilota de bàsquet. Si,…

En aquesta entrada es mostra l’objecte que he decidit fer servir per aquest projecte. Una pilota de bàsquet.

Si, ja se que és una mica, com podria dir-ho, simple seria la paraula, però per a mi té una gran importància, ja que ha estat amb mi una gran part de la meva vida.

Si voleu llegir una història emocionant, plena de personatges diferents, aventures inimaginables i esdeveniments sense precedents, aqui no es. Llegiu el senyor dels anells.

Però ara en serio, en la pàgina que deixo adjunta teniu tota la informació necesària del perquè es tant important per a mi.

 

Com una pilota pot canviar a una persona.

Debat0el L’antropologia en el disseny

No hi ha comentaris.

Publicat per

Pac1. Antropologia del disseny

Pac1. Antropologia del disseny
Publicat per

Pac1. Antropologia del disseny

L'antropologia en el disseny …
L'antropologia en el disseny …

Debat2el Pac1. Antropologia del disseny

  1. Maria del Carmen Fernández Bueno says:

    Hola Laia,

    M’ha semblat molt interessant el teu anàlisi sobre el paraogües. No tenia coneixements al respecte sobre el que representava per a les culturals orientals com la xinesa i la japonesa. Em sembla realment curiós com un objecte nascut, a priori, per no cubrir-nos de l’aigua, agafa connotacions tan rellevants i emocionals com la del duel, la superstició o la espiritualitat.

    Per altra banda, m’agradaria afegir la importància que ha prés aquest objecte en el món de la dança gràcies a la famosa escena de la pel·lícula “Singing in the rain”. Si ens fixem, el paraigües deixa per uns instants de cumplir la seva funció per la qual ha sigut concebut (no mullar-se) i passa a ser-hi una extensió del seu propi cos del personatge, mostrabt-nos el seu estat anímic.

    En definitiva, és fascinant descobrir quins simbolismes té segons el context cultural del que parlem i la influència que ha tingut (i té) altres aspectes i disciplines de la vida, tal i com comentava anteriorment a l’exemple.

    1. Maria del Carmen Fernández Bueno says:

      Perdoneu, torno a deixar el comentari corregint les faltes ortogràfiques ja que l’havia enviat sense revisar-ho:

      Hola Laia,

      M’ha semblat molt interessant el teu anàlisi sobre els paraigües. No tenia coneixements al respecte sobre què representava per a les cultures orientals com la xinesa i la japonesa. Em sembla realment curiós com un objecte nascut, a priori, per cubrir-nos de l’aigua, agafa connotacions tan rellevants i emocionals com la del duel, la superstició o l’espiritualitat.

      Per altra banda, m’agradaria afegir la importància que ha pres aquest objecte en el món de la dansa gràcies a la famosa escena de la pel·lícula “Singing in the rain”. Si ens fixem, el paraigües deixa per uns instants de complir la seva funció per la qual ha sigut concebut (no mullar-se) i passa a ser-hi una extensió del seu propi cos del personatge, mostrant-nos el seu estat anímic.

      En definitiva, és fascinant descobrir quins simbolismes té segons el context cultural del què parlem i la influència que ha tingut (i té) altres aspectes i disciplines de la vida, tal com comentava anteriorment a l’exemple.

Publicat per

PAC1 – Antropologia del disseny

PAC1 – Antropologia del disseny
Publicat per

PAC1 – Antropologia del disseny

L'antropologia en el disseny …
L'antropologia en el disseny …

Debat1el PAC1 – Antropologia del disseny

  1. Laia Orga Calvo says:

    Hola Albert.

    M’ha cridat l’atenció el teu objecte. Com imagino a tots vaig jugar amb les boles (sempre les he anomenat caniques). Fa anys em vaig trobar una al cotxe d’un amic, i des de llavors l’he portat sempre amb mi a la meva cartera. Una espècie de memòria de quan era petita, quan no hi havia responsabilitats ni problemes. Almenys això és el que em transmet a mi.

     

    Laia Orga

Publicat per

PAC 1: L’ANTROPOLOGIA DEL DISSENY

Publicat per

PAC 1: L’ANTROPOLOGIA DEL DISSENY

L’OBJECTE – LA BICICLETA La bicicleta s’utilitza com a mitjà de transport tant urbà com rural, no contaminen i són sostenibles i…
L’OBJECTE – LA BICICLETA La bicicleta s’utilitza com a mitjà de transport tant urbà com rural, no contaminen i…

L’OBJECTE – LA BICICLETA
La bicicleta s’utilitza com a mitjà de transport tant urbà com rural, no contaminen i són sostenibles i beneficioses per a la salut, ja que es requereix activitat física.
Tot i que aquesta és la seva funció principal al llarg del temps la seva funcionalitat ha canviat molt, ja que actualment a més de ser usat com un mitjà de transports sostenible, no contaminant, hi ha un vessant cada vegada més important de funcionalitat lúdica i esportiva, tant sigui de passeig, com de velocitat i carreres.


LA VINCULACIÓ
Encara recordo el dia que em van regalar la bicicleta, va ser el mateix any de la meva Primera Comunió, havia anat amb tricicle de petit, després amb una molt infantil amb les rodetes petites i finalment, per la comunió els pares em van regalar la bicicleta, perquè ja començava a ser gran i aquesta ja em podia durar molts anys, la marca Cube perquè era la tradició.

El regal es va fer a casa i amb la presència de tota la família, perquè igual que la celebració religiosa és molt rellevant, la bicicleta també. Aquell moment tan important va arribar la bicicleta, ja que, participava tota la família. En si el fet del regal ja sabia que era, la bicicleta, però aquest fet no treu gens la il·lusió, sinó que l’augmenta perquè l’esperes, igual que aquest dia tan important de la Primera Comunió, tots són sensacions i experiències noves, no saps realment què sentiràs, si estaràs a l’altura de la situació, si el color serà el que jo volia, o en tot cas si m’agradarà, si serà força gran, tindrà marxes, si estaria jo a l’altura. Efectivament no em va decebre gens ni mica.

El vincle de la bicicleta amb un fet religiós tan important, tant per a mi, com per a la meva família, ha creat una dimensió personal, que sempre anirà relacionat, és un vincle molt important, recordo la Primera Comunió, recordo la bicicleta. Sempre que vaig en bicicleta, encara que ja no és la primera que em van regalar perquè han passat dotze anys, sempre en ve el record inesborrable, d’aquell dia que va marcar la meva infantesa.

SIMBOLISME
El fet que estigui lligat amb un altre fet molt important de la meva infància, com la Primera Comunió, que té un significat religiós i antropològic molt important que ve de la paraula “comunió” que vol dir participar en comú, unir-se amb Déu per mitjà de pa i del vi de l’eucaristia i això no s’oblida. És també, un ritus de pas, és com l’entrada a l’edat més adulta, davant de la comunitat i de la família ja sóc més gran. Té una funció molt simbòlica, ja que és una celebració religiosa que també han fet els meus avis, pares, jo i dos anys més tard el meu germà petit.

ANÀLISI CULTURAL
Dimensió cultural de l’objecte és totalment diferent en el passat, pel fet que tenia una funció de transport, que no pas la lúdica i esportiva que té avui, i que també actualment s’està potenciant molt actualment, com a mitjà de transport en moltes ciutats per evitar la contaminació i creant carrils bici més segurs i vies verdes per poder fins i tot d’anar d’un municipi a un altre.

De la mateixa manera que per a mi i el meu entorn és un regal i un premi, per a d’altres, per exemple els immigrants del meu poble, únicament és per poder anar a fer la feina o poder desplaçar-se, la utilitat és molt diferent, també, ja que és lúdica o esportiva, i en cap cas la seva utilitat és la funcionalitat que té en  mateixa.

BIBLIOGRAFIA

Què entenem per cultura? (n.d.). Retrieved October 18, 2022, from https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00281372/
Miller, D. (n.d.). 5 ARTEFACTS AND THE MEANING OF THINGS. Retrieved October 18, 2022, from http://ebookcentral.proquest.com’,’_blank’
Cross Cultural Chairs. (n.d.). Retrieved October 18, 2022, from https://crossculturalchairs.com/
La antropología del diseño y el melocotón jugoso | by id.real | Medium. (n.d.). Retrieved October 18, 2022, from https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c
l’Enciclopèdia | enciclopedia.cat. (n.d.). Retrieved October 18, 2022, from https://www.enciclopedia.cat/cerca/gec?search_api_fulltext=BICICLETA&field_faceta_cerca_1=All

Debat2el PAC 1: L’ANTROPOLOGIA DEL DISSENY

  1. Estel Capdevila Blanquera says:

    Bona tarda Josep, soc l’Estel i m’ha interessat i commogut la teva història com també el teu objecte.

    És cert que la bicicleta és un objecte molt habitual a la nostra vida ja des de ben petits que reconeixem de quin objecte es tracta. Com també ho és en diverses cultures i/o països. Per exemple als Països Baixos, com comentes, és un dels transports més utilitzats per moure’s i desplaçar-se.

    A part dels avantatges que presenta en l’àmbit funcional, trobo interessant ampliar la teva recerca pel que fa a pràctiques socials i funcions simbòliques vinculades a la bicicleta.

    En el meu cas, i segurament en el de molts altres, pensant en l’objecte, el vinculo principalment amb la família i records acompanyada d’altres persones, ja sigui en excursions, escapades, vacances o estades a càmpings. Així que, simbolitza o representa aquests bonics records.

    Enfocant-la a l’àmbit de l’esport, la bicicleta es pot convertir en un objecte que promou la competitivitat, en carreres o curses a nivell professional. L’esportista que aconsegueix guanyar la carrera, atribueix a la bicicleta uns sentiments positius, en canvi aquell que la perd negatius o d’insatisfacció.

    A més, també es pot convertir, per exemple en un gimnàs, en un mètode per posar-se en forma, així que aporta connotacions positives per aquell o aquella que gràcies a l’objecte aconsegueix els seus objectius.

    Així doncs, s’obre un camp de múltiples possibilitats segons els significats que se li atribueixen a la bicicleta, oferint un nombre infinit d’apropiacions a l’objecte.

    Per últim, el disseny de l’objecte també va associat, segons les seves característiques a unes funcions o altres. Per exemple, no és el mateix una bicicleta que porti una cadireta per infants, que una que porti les rodes especials per muntanya.

     

    Salutacions,

    Estel

  2. Isaac Velasco Rodríguez says:

    Ei, Josep

    M’ha cridat molt l’atenció la teva proposta. Puc dir que la bicicleta és un objecte amb el qual guardo una relació molt estreta; com tu, també he crescut amb una sempre ben a prop.
    A banda que hi relaciono molts records de la infantesa, actualment la veig com a sinònim de llibertat i de benestar; em resulta una eina indispensable, tan física com mentalment, i és també en el primer que penso, tant si necessito asserenar-me com si vull acció. Allò que diuen de «és com muntar en bicicleta: mai te n’oblides», parla de la dimensió cultural d’aquest objecte, que és tan comú per nosaltres. Amb tot, el que ressona especialment amb mi és el procés d’aprenentatge, que implica caure i caure fins que, finalment, aprens a dominar-la Probablement, una lliçó de vida.

    Fins aquí!
    Isaac

Publicat per

PAC1 – Antropologia del disseny _ La clau : Karina Antonian

Publicat per

PAC1 – Antropologia del disseny _ La clau : Karina Antonian

Hola bones! Per aquest primer repte d’antropologia he triat “La Clau” com a objecte per analitzar.   SELECCIÓ DEL OBJECTE  Y VINCULACIÓ …
Hola bones! Per aquest primer repte d’antropologia he triat “La Clau” com a objecte per analitzar.   SELECCIÓ DEL…

Hola bones!

Per aquest primer repte d’antropologia he triat “La Clau” com a objecte per analitzar.

 

SELECCIÓ DEL OBJECTE  Y VINCULACIÓ 

 

En aquest cas aquesta clau per mi és un objecte bastant sentimental, ja que pertany a un armari que tenim de la nostra família des de fa més de cent anys.

Utilitzada en un armariet. Per mi cada vegada que veig aquesta clau amb porta molts bons records de quan era petita tenint aquest armari, guardant diferents objectes dins i amagant la clau.

 

Per mi aquesta clau té una correlació directa amb la memòria. Però també està dissenyada per ser un objecte d’utilitat. Per tancar i guardar objectes a l’interior d’un armari. 

 

CARACTERÍSTIQUES FORMALS Y FUNCIONALS

 

És una clau molt simple d’una sola peça metàl·lica. Té una estètica vintage, tant pel metall desgastat com per la forma de la clau, on es pot observar com difereix de les claus actuals.

 

DIMENSIONS CULTURALS

 

HISTÒRIA

 

La clau és un objecte molt utilitat avui en el nostre dia a dia, però si ens remuntem a quan van ser inventades per primera vegada, seria a l’època de l’antic egipci, on la classe alta va crear la clau com un mètode per protegir les seves pertinences. Antigament, les claus egípcies eren de grans dimensions, més semblants a un forrellat de fusta fet per protegir les entrades a les diferents edificacions.

També en aquella època i més endavant amb l’església també se li va donar a la clau un simbolisme i un significat místic.

 

Però el començament del naixement de les claus a com les coneixem avui en dia seria obra de l’imperi grec i l’imperi romà. L’inventor més reconegut de l’època grega va ser Teodoro de Samos que la va inventar en el segle VII a.C amb un disseny i mecanisme molt senzill.

 

Clau romana S.I  S. II 

 

En canvi, la clau que és més semblant a la d’avui en dia va ser creada durant l’època romana on ja s’utilitzaven formes més complexes i amb materials metàl·lics, utilitzades més comunament en armaris i en calaixos i no tant en portes.

 

FUNCIONS SIMBÒLIQUES

 

També durant molt de temps es va donar a la clau un símbol més esotèric i místic, tant amb les seves mencions en la bíblia, com representades en diferents pintures com aquesta de l’antic Egipte on per exemple els jeroglífics de l’antic Egipte mostren el rei Anubis sostenint la clau de les portes al Més Enllà.

Rei Anubis sostenint clau

Les claus són un objecte molt emprat també en altres tipus de creences, com amulets i en diferents rituals antics, ja que si li atribueix la virtut esotèrica d’obrir camins i de protecció.

 

CONTEXTOS CULTURALS

 

Més endavant, ja en el segle XX, es van començar a introduir claus de diferents longituds i les més semblants a les que tenim avui en dia.

També podem veure com en l’actualitat les noves tecnologies han arribat al mercat de les claus. Amb diferents novetats tecnològiques oferint per exemple activar portes amb targetes electròniques o amb codis.

En resum, crec que les claus són un objecte de necessitat bàsic que sempre tenim en compte de tenir abans de sortir de casa, és imprescindible. Però també podem veure que les noves tecnologies han arribat a aquest mercat i això fa que les claus també s’adaptin a l’època moderna.

Clau electrònica 

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

 

Historia de la llave y la cerradura – Curiosfera, recuperado 14 de octubre de 2022, de https://curiosfera-historia.com/historia-de-la-llave-y-la-cerradura/ 

 

Història de la llave – Grupo VTS, recuperado 14 de octubre de 2022, de https://grupovts.es/blog/historia-de-la-llave/#:~:text=Evoluci%C3%B3n%20de%20la%20llave%20e%20historia.&text=Las%20primeras%20llaves%20datan%20de,Antiguo%20Testamento%20de%20la%20Biblia.

 

Cuál fue el origen de las llaves y quién las inventó – Infobae. 26 de abrid de 2022, de https://www.infobae.com/america/mexico/2022/04/27/cual-fue-el-origen-de-las-llaves-y-quien-las-invento/

Llaves evolución historicaCerrajero Malaga Centro, recuperado 14 de octubre de 2022, de http://www.cerrajeromalagacentro.com/blog/llaves-evolucion-historica/

 

Debat1el PAC1 – Antropologia del disseny _ La clau : Karina Antonian

  1. Neus Sanjuan Nebrera says:

    Bon dia Karina la teva entrada m’ha fet venir a la memòria una clau molt especial per a la meva família per part de mare.

    Aquesta és una clau antiga de ferro de les que són com de 15 cm de llarg i és la clau de la casa on va viure la meva àvia al poble i que es creia desapareguda.

    La meva àvia té 91 anys i hi va viure quan era petita. Un cop ella i els seus 11 germans van anar marxant i els seus pares van morir, la casa del poble es va deixar perdre i, degut a unes esllavissades, es va mig esfondrar.

    Un any, quan estàvem estiuejant al poble, vàrem fer una excursió fins a la casa i rebuscant, vàrem trobar la clau de la porta principal, sorprenentment, en un molt bon estat.

    És curiós el sentit que pot tenir una clau per a les persones, ja que sempre evoquen records. Com per exemple la casa d’algun familiar, la clau del teu primer pis, d’un negoci, etc.

    Al llarg dels segles és un objecte que ha variat molt tant en mida com amb materials, on en uns inicis eren de fusta, passant pel ferro, els metalls i el bronze, material que es sol usar per fabricar les claus actuals.

    Amb el pas del temps i, sobretot, amb l’aparició de les noves tecnologies, trobem com les claus han evolucionat també de forma, com per exemples les claus del cotxe on podem trobar discos o targetes. Fins i tot, claus que no necessiten ferradura per a obrir.

    Es interessant veure com evoluciona aquest objecte, ja que, avui en dia, ho associem a la seguretat. On els nous sistemes com les contrasenyes o les empremtes d’actilars estan fent que, aquest objecte perdi ús.

    És possible que, gràcies a l’antropometria i l’evolució de la societat, la clau com a objecte desaparegui o el seu ús es vegi molt reduït gràcies a aquests nous sistemes com la biometria?

    Serè interessant veure com evoluciona amb el pas del temps.

Publicat per

PAC1. L’antropologia en el disseny

Publicat per

PAC1. L’antropologia en el disseny

Les fotografies. Bona tarda a tots, us comparteixo l’arxiu del meu objecte especial: és aquesta foto emmarcada. A la foto hi apareix…
Les fotografies. Bona tarda a tots, us comparteixo l’arxiu del meu objecte especial: és aquesta foto emmarcada. A la…

Les fotografies.

Bona tarda a tots, us comparteixo l’arxiu del meu objecte especial: és aquesta foto emmarcada.

A la foto hi apareix el Lobo, el cadell de border collie que em va robar el cor i tenia amb la meva ex-parella, quan jo tenia 21 anys. La nostra relació es va acabar dos mesos més tard d’adoptar-lo. I encara que ell se’l va quedar, per motius que no cal explicar, jo vaig quedar molt dolgut. Fa un temos que torno a tenir contacte amb el meu ex-nòvio, i he pogut tornar a veure el Lobo, que se’n recorda de mi, després d’uns anys. Ara en tinc 25, visc amb el meu actual xicot i tenim una border collie, la Lila (veieu que vaig quedar ben enamorat de la raça). Però aquesta foto tan entrenyable que vaig fer al Lobo un dia que havia nevat al poble, em segueix a tot arreu on vaig. A casa dels meus pares, la tenia penjada sobre el meu capçal del llit. On visc ara, també l’hi tinc.

En aquest cas el valor sentimental és molt fort, tant pel Lobo com a cadell, i el que això significa; com per la foto en sí, perquè la foto és feta per mi, és una espontània d’un moment que no es repetirà mai més, com em penso que va dir Robert Karr, un fotògraf conegut per la seva tècnica. Encara que pugui seguir veient el Lobo si ho vull, molt més satisfactori que una foto, la foto em recorda aquella experiència inoblidable: ser independent, cuidar d’un gos, la meva raça preferida de gos, que es digués com l’animal amb què sempre m’he enmirallat, com una mena de tòtem espiritual. I que a més nevés, aquell dia que érem al terrat del pis, cosa que al poble no passa gairebé mai. Tot això significa aquesta foto per a mi.

I repeteixo, per molt que estimi els animals, l’element del que estic parlant és la foto i el fet de conservar fotos, com a representació d’un record.

 

CARACTERISTIQUES FORMALS I FUNCIONALS:

Es tracta d’una fotografia de dimensions 29,7*42cm (A3) imprès en Paper fotogràfic a alta resolució. La vaig fer emmarcar a un professional, que hi va posar el marc blanc (que manté cohesió amb la neu de la foto) de fusta, el vidre que ho protegeix, i la coberta de paper a darrere.

La seva característica funcional principal és evocar un record, alhora que decorar una paret d’una estança. La mida de la foto es deu a la gran importància i valor que va influir el Lobo en mi. Ho podria haver fet més gran però seria passar-se.

 

NECESSITAT UNIVERSAL:

Els inicis de la fotografia es remonten al segle XVIII, amb la cambra obscura, i l’observació d’algunes substàncies visiblement alterades per l’exposició de la llum. Aquests dos components van donar pas a la creació de captures d’imatges. 

És a dir, que les primeres heliografies, així se n’hi van dir, que es van aconseguir, eren per detallar i documentar certes substàncies en un suport pla. Al cap i a la fi, la finalitat d’una fotografia, la seva necessitat universal és comunicar, tant llavors com en l’actualitat.

Entorn a quines pràctiques socials es relaciona? Doncs, en un principi, el seu ús va ser el de documentar de manera fidel a la realitat, en un suport pla, per tal que aquestes imatges es distribuïssin per tenir un millor coneixement del nostre mon. Les fotografies es trobaven només en mans d’experts que repartien coneixement.

Més endavant, quan la fotografia va començar a agafar força en el mon de les imatges, van sorgir els retrats fotogràfics I els professionals de la fotografia, que van anar substituint poc a poc, els retratistes, els pintors que feien aquestes feines per a magnats i senyors amb capital. La fotografia es va anar convertint en un mitjà de comunicació molt potent i ràpid, molt més que la pintura i altres expressions artístiques.

Amb els avenços de la fotografia, i les millores salarials i d’estatus de les persones, cap al segle XIX, a principis del segle XX, moltes famílies mitjanament benestants es podien permetre fotografies impreses per tenir-les a casa, com a decoració, o bé de record. 

Actualment, la fotografia, és un element que forma part de la societat, sobretot es posa en pràctica digitalment en les xarxes socials. Ara les fotografies es fan amb càmeres avançades i mòbils d’última generació. Sembla mentida tot el procés per el que ha passat la fotografia per arribar fins a aquest punt.

A nivell cultural, la fotografia s’ha estès per tots els territoris del primer mon. Són els que tenen els diners per poder pagar el material per fer fotografies. Ara bé, no tot el planeta està distribuït igual: una cosa és que els països econòmicament sostenibles puguin permetre’s el material per fer fotos, i l’altra és que als països tercermundistes trobin estranya una fotografia impresa, que no és el cas, perquè com he comentat, el concepte de fotografia s’ha estès per tot el món (exceptuant, de ben segur, alguna cultura amagada a l’amazones que potser encara no s’ha descobert).

 

DISSENY / ANTROPOLOGIA:

Gràcies a la pràctica, puc veure com el disseny i l’antropologia van de la mà. L’antropologia, definida com “la ciència que estudia els aspectes físics I les manifestacions socials I culturals de les comunitats humanes”, permet comprendre i solucionar els problemes i necessitats de cada cultura, cada entorn, cada moment.

L’antropologia, altrament dita “estudi general pel seguiment i resolució d’un bon projecte de disseny”, permet posar-se a la pell dels usuaris per a qui dissenyem, aprenent a dissenyar en base a les seves necessitats culturals, socials, econòmiques, etc.

 

 

 

Martin Juez, Fernando (2017) CONTRIBUCIONES PARA UNA ANTROPOLOGIA DEL DISEÑO

Ruiz Mingote, Laia (2018). La antropología del diseño y el melocotón jugoso .[04/03/2022]. <https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-diseño-y-el-melocotón-jugoso-5a1dc630b35c>

Trentaycinco (2020). Historia de la fotografía: origen y evolución de un arte. [28/02/2022]. <https://35mm.es/historia-de-la-fotografia/?modo_llegada=3539&msclkid=3aabd4b8c5981b0f90feb69f21b45fdb&utm_source=bing&utm_medium=cpc&utm_campaign=35mm%20%7C%20BSN%20%7C%20DSA%20Cursos&utm_term=35mm&utm_content=DSA%20-%20Cursos%20Search%20-%20Group>

Debat0el PAC1. L’antropologia en el disseny

No hi ha comentaris.