Publicat per 
L'antropologia en el disseny …
Laia Orga Calvo
Logo Ágora
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Laia,
M’ha semblat molt interessant el teu anàlisi sobre el paraogües. No tenia coneixements al respecte sobre el que representava per a les culturals orientals com la xinesa i la japonesa. Em sembla realment curiós com un objecte nascut, a priori, per no cubrir-nos de l’aigua, agafa connotacions tan rellevants i emocionals com la del duel, la superstició o la espiritualitat.
Per altra banda, m’agradaria afegir la importància que ha prés aquest objecte en el món de la dança gràcies a la famosa escena de la pel·lícula “Singing in the rain”. Si ens fixem, el paraigües deixa per uns instants de cumplir la seva funció per la qual ha sigut concebut (no mullar-se) i passa a ser-hi una extensió del seu propi cos del personatge, mostrabt-nos el seu estat anímic.
En definitiva, és fascinant descobrir quins simbolismes té segons el context cultural del que parlem i la influència que ha tingut (i té) altres aspectes i disciplines de la vida, tal i com comentava anteriorment a l’exemple.
Perdoneu, torno a deixar el comentari corregint les faltes ortogràfiques ja que l’havia enviat sense revisar-ho:
Hola Laia,
M’ha semblat molt interessant el teu anàlisi sobre els paraigües. No tenia coneixements al respecte sobre què representava per a les cultures orientals com la xinesa i la japonesa. Em sembla realment curiós com un objecte nascut, a priori, per cubrir-nos de l’aigua, agafa connotacions tan rellevants i emocionals com la del duel, la superstició o l’espiritualitat.
Per altra banda, m’agradaria afegir la importància que ha pres aquest objecte en el món de la dansa gràcies a la famosa escena de la pel·lícula “Singing in the rain”. Si ens fixem, el paraigües deixa per uns instants de complir la seva funció per la qual ha sigut concebut (no mullar-se) i passa a ser-hi una extensió del seu propi cos del personatge, mostrant-nos el seu estat anímic.
En definitiva, és fascinant descobrir quins simbolismes té segons el context cultural del què parlem i la influència que ha tingut (i té) altres aspectes i disciplines de la vida, tal com comentava anteriorment a l’exemple.