La primera decisió que he de prendre per determinar les principals tècniques s’articulen a aquesta disciplina, és escollir entre l’etnografia virtual o la tradicional, és a dir presencialment, i no tinc dubtes que serà aquesta última perquè tinc la possibilitat de desplaçar-me personalment, és una comunitat que conec de quan em vaig preparar per rebre la Primera Comunió i tinc persones properes que hi participen activament. I pel que he comentat en la presentació l’edat de les persones fan que aquest tipus de treball de camp, sigui més productiu perquè no dominen i desconfiaríem d’eines virtuals.
El primer pas abans de fer les entrevistes i la recollida de dades més sensibles, serà demanar permís, encara que en un primer moment donaré una ullada discreta per veure la realitat sense que la meva presència pugui condicionar per a res el funcionament d’aquesta comunitat, la parròquia de Sant Esteve, però per respectar l’ètica etnogràfica, si vull fer un pas més enllà i aprofundir en l’estudi etnogràfic, informaré que son objecte d’un estudi, i en el meu cas no tindré cap negativa per part de la comunitat perquè conec gent que m’ho facilitarà.
Com he indicat, vull que hi hagi la vivència presencial, perquè és una realitat, una comunitat que va més enllà del que és terrenal, ens movem en l’àmbit espiritual, del sagrat, del transcendent i de la fe, i això s’ha de palpar amb la presència personal per captar tota l’essència de l’estudi.

Les principals tècniques que he adoptat per fer el meu kit de camp etnogràfic inclouré:
– Les notes de camp que es porta a terme amb un registre de les activitats.
Inclouré també l’observació participant que consisteix en dues activitats principals: veure sistemàticament i controladament tot el que esdevé  l’investigador, és a dir m’introduiré en la comunitat i només observaré, i participaré en dues activitats, com la participació en una celebració Eucarística i en una sessió de catequesi.
– Registres permanents per emmagatzemar informació permanentment mitjançant un dispositiu, que en el meu cas ho he fet a partir de la fotografia que ajuda a entendre molt bé el context i les activitats que es porten a càrrec dels diferents àmbits de la parròquia.
– Entrevistes: En centraré en dos àmbits funcionals de la parròquia concrets per fer dues entrevistes, que serà en el de la catequesi per conèixer la realitat dels nens, nenes i joves que es preparen avui en dia per rebre la Primera Comunió i la confirmació, en la mateixa aula on es desenvolupen les trobades catequètiques amb la catequista responsable i en l’àmbit de Càritas, en el centre que tenen en la vila, per conèixer de més a prop aquesta labor social que fan pels més necessitats, amb la coordinació i ajuda dels serveis socials de l’Ajuntament de Caldes de Malavella. Totes dues entrevistes seran concertades i acordades, i la seva durada serà en funció del volum d’informació que en vulguin facilitar i la predisposició del meu interlocutor, i sobretot sense condicionar a l’entrevistat.

Com he dit anteriorment és una comunitat que he arribat a conèixer fa uns anys i serà realment un retrobament amb gent que ja coneixia i d’altres que seran nouvinguts. Per tal de poder observar bé aquesta comunitat participaré en alguna celebració com per exemple l’Eucaristia i en alguna activitat de nens com la catequesi.
Dins del meu Kit hi ha dues eines que seran molt importants. Són el mòbil i l’ordinador. El primer per recollir tota mena d’informació a través de la imatge i de la veu. I el segon per recollir tota la informació i poder fer adequadament el treball de camp.

Bona nit,
Després de valorar les diferents opcions que he analitzat, he escollit la parròquia del meu poble on vaig néixer i he crescut, la parròquia de Sant Esteve a Caldes de Malavella.
Com veieu no he dit església, perquè llavors només faria referència al temple, a l’edifici, la comunitat que he escollit fa referència, no només al lloc, sinó a la comunitat de fidels, homes i dones creient que es reuneixen per pregar, celebrar i rebre els sagraments, guiats pel rector. La parròquia de Sant Esteve, es troba documentada des de l’any 1053. Inicialment, era una possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, però en 1.058 va ser restituïda per la comtessa Ermessenda al bisbe de Girona. Es tracta d’un edifici de planta basilical, amb tres naus, fins a la incorporació de capelles laterals i la modificació de la façana oest ja en el segle XVIII.

Al capdavant de la parròquia està el rector, Mn. Antoni Coll, que viu i fa vida de poble per poder atendre als seus feligresos a totes hores.
La gestió de la parròquia es fa mitjançant el Consell Parroquial, que el formen un representant de totes les activitats i àmbits, tant de vivència espiritual, com de gestió administrativa; Càritas, Vida creixent, Catequesi, Lectors, Litúrgia, una representant de les diferents congregacions que són les Vedrunes i les Hospitalàries, servei de neteja, administrador econòmic, etc. en total unes dotze persones encapçalades pel rector, que decideixen i regulen el funcionament de la parròquia.
Mitjançant la jornada de Germanor s’ajuda al sosteniment de les parròquies, amb el Domund per ajudar a les missions del tercer món, el dia del Seminari pel sosteniment dels que volen estudiar per ser preveres o diaques, Mans Unides per lluitar contra la fam en el tercer món, tot això també ho gestiona cada parròquia amb les indicacions del Bisbat.

Les diferents activitats que es fan en la parròquia són:
L’administració de sagraments: El Baptisme, la Confirmació, l’Eucaristia, la Penitència, la Unció dels malalts, l’Ordre sacerdotal, i el matrimoni.
La catequesi el formen els nens, nenes i joves per rebre el sagrament de l’Eucaristia i posteriorment el de la Confirmació.
Càritas parroquial, fa una gran feina d’assistència a famílies davant l’increment de la demanda per alimentació, s’han multiplicat les ajudes. Cal saber que es treballa conjuntament amb el suport de l’Ajuntament de la vila.
A l’Esplai Sant Esteve, hi ha un equip de monitors i monitores que participem en la vida associativa del poble, i té trenta-cinc anys d’antiguitat. Hi ha dos grups: Infants i joves. Fan activitats i sortides tenint com a referència els valors cristians.
També el Pelegrinatge a Montserrat, amb l’hospitalitat de Lourdes es visita a la Verge acompanyant els malalts, i també un viatge a Terra Santa.

L’OBJECTE – LA BICICLETA
La bicicleta s’utilitza com a mitjà de transport tant urbà com rural, no contaminen i són sostenibles i beneficioses per a la salut, ja que es requereix activitat física.
Tot i que aquesta és la seva funció principal al llarg del temps la seva funcionalitat ha canviat molt, ja que actualment a més de ser usat com un mitjà de transports sostenible, no contaminant, hi ha un vessant cada vegada més important de funcionalitat lúdica i esportiva, tant sigui de passeig, com de velocitat i carreres.

LA VINCULACIÓ
Encara recordo el dia que em van regalar la bicicleta, va ser el mateix any de la meva Primera Comunió, havia anat amb tricicle de petit, després amb una molt infantil amb les rodetes petites i finalment, per la comunió els pares em van regalar la bicicleta, perquè ja començava a ser gran i aquesta ja em podia durar molts anys, la marca Cube perquè era la tradició.

El regal es va fer a casa i amb la presència de tota la família, perquè igual que la celebració religiosa és molt rellevant, la bicicleta també. Aquell moment tan important va arribar la bicicleta, ja que, participava tota la família. En si el fet del regal ja sabia que era, la bicicleta, però aquest fet no treu gens la il·lusió, sinó que l’augmenta perquè l’esperes, igual que aquest dia tan important de la Primera Comunió, tots són sensacions i experiències noves, no saps realment què sentiràs, si estaràs a l’altura de la situació, si el color serà el que jo volia, o en tot cas si m’agradarà, si serà força gran, tindrà marxes, si estaria jo a l’altura. Efectivament no em va decebre gens ni mica.

El vincle de la bicicleta amb un fet religiós tan important, tant per a mi, com per a la meva família, ha creat una dimensió personal, que sempre anirà relacionat, és un vincle molt important, recordo la Primera Comunió, recordo la bicicleta. Sempre que vaig en bicicleta, encara que ja no és la primera que em van regalar perquè han passat dotze anys, sempre en ve el record inesborrable, d’aquell dia que va marcar la meva infantesa.

SIMBOLISME
El fet que estigui lligat amb un altre fet molt important de la meva infància, com la Primera Comunió, que té un significat religiós i antropològic molt important que ve de la paraula “comunió” que vol dir participar en comú, unir-se amb Déu per mitjà de pa i del vi de l’eucaristia i això no s’oblida. És també, un ritus de pas, és com l’entrada a l’edat més adulta, davant de la comunitat i de la família ja sóc més gran. Té una funció molt simbòlica, ja que és una celebració religiosa que també han fet els meus avis, pares, jo i dos anys més tard el meu germà petit.

ANÀLISI CULTURAL
Dimensió cultural de l’objecte és totalment diferent en el passat, pel fet que tenia una funció de transport, que no pas la lúdica i esportiva que té avui, i que també actualment s’està potenciant molt actualment, com a mitjà de transport en moltes ciutats per evitar la contaminació i creant carrils bici més segurs i vies verdes per poder fins i tot d’anar d’un municipi a un altre.

De la mateixa manera que per a mi i el meu entorn és un regal i un premi, per a d’altres, per exemple els immigrants del meu poble, únicament és per poder anar a fer la feina o poder desplaçar-se, la utilitat és molt diferent, també, ja que és lúdica o esportiva, i en cap cas la seva utilitat és la funcionalitat que té en sí mateixa.

BIBLIOGRAFIA