Josep Balliu Rodríguez

PAC 1: L’ANTROPOLOGIA DEL DISSENY

Josep Balliu Rodríguez
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a PAC 1: L’ANTROPOLOGIA DEL DISSENY

Debat2

  1. Estel Capdevila Blanquera
    Visibilitat: Públic

    Bona tarda Josep, soc l’Estel i m’ha interessat i commogut la teva història com també el teu objecte.

    És cert que la bicicleta és un objecte molt habitual a la nostra vida ja des de ben petits que reconeixem de quin objecte es tracta. Com també ho és en diverses cultures i/o països. Per exemple als Països Baixos, com comentes, és un dels transports més utilitzats per moure’s i desplaçar-se.

    A part dels avantatges que presenta en l’àmbit funcional, trobo interessant ampliar la teva recerca pel que fa a pràctiques socials i funcions simbòliques vinculades a la bicicleta.

    En el meu cas, i segurament en el de molts altres, pensant en l’objecte, el vinculo principalment amb la família i records acompanyada d’altres persones, ja sigui en excursions, escapades, vacances o estades a càmpings. Així que, simbolitza o representa aquests bonics records.

    Enfocant-la a l’àmbit de l’esport, la bicicleta es pot convertir en un objecte que promou la competitivitat, en carreres o curses a nivell professional. L’esportista que aconsegueix guanyar la carrera, atribueix a la bicicleta uns sentiments positius, en canvi aquell que la perd negatius o d’insatisfacció.

    A més, també es pot convertir, per exemple en un gimnàs, en un mètode per posar-se en forma, així que aporta connotacions positives per aquell o aquella que gràcies a l’objecte aconsegueix els seus objectius.

    Així doncs, s’obre un camp de múltiples possibilitats segons els significats que se li atribueixen a la bicicleta, oferint un nombre infinit d’apropiacions a l’objecte.

    Per últim, el disseny de l’objecte també va associat, segons les seves característiques a unes funcions o altres. Per exemple, no és el mateix una bicicleta que porti una cadireta per infants, que una que porti les rodes especials per muntanya.

     

    Salutacions,

    Estel

  2. Isaac Velasco Rodríguez
    Visibilitat: Públic

    Ei, Josep

    M’ha cridat molt l’atenció la teva proposta. Puc dir que la bicicleta és un objecte amb el qual guardo una relació molt estreta; com tu, també he crescut amb una sempre ben a prop.
    A banda que hi relaciono molts records de la infantesa, actualment la veig com a sinònim de llibertat i de benestar; em resulta una eina indispensable, tan física com mentalment, i és també en el primer que penso, tant si necessito asserenar-me com si vull acció. Allò que diuen de «és com muntar en bicicleta: mai te n’oblides», parla de la dimensió cultural d’aquest objecte, que és tan comú per nosaltres. Amb tot, el que ressona especialment amb mi és el procés d’aprenentatge, que implica caure i caure fins que, finalment, aprens a dominar-la Probablement, una lliçó de vida.

    Fins aquí!
    Isaac