Publicat per 
Publicat per 
Debat0el Etnografia pel disseny
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el FASE 2: COMPONDRE EL KID DE CAMP
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el FASE 1: DEFINIR LA COMUNITAT
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el COMPONDRE EL KIT DE CAMP
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el L’antropologia en el disseny
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Pac1. Antropologia del disseny
- Maria del Carmen Fernández Bueno says:
Hola Laia,
M’ha semblat molt interessant el teu anàlisi sobre el paraogües. No tenia coneixements al respecte sobre el que representava per a les culturals orientals com la xinesa i la japonesa. Em sembla realment curiós com un objecte nascut, a priori, per no cubrir-nos de l’aigua, agafa connotacions tan rellevants i emocionals com la del duel, la superstició o la espiritualitat.
Per altra banda, m’agradaria afegir la importància que ha prés aquest objecte en el món de la dança gràcies a la famosa escena de la pel·lícula “Singing in the rain”. Si ens fixem, el paraigües deixa per uns instants de cumplir la seva funció per la qual ha sigut concebut (no mullar-se) i passa a ser-hi una extensió del seu propi cos del personatge, mostrabt-nos el seu estat anímic.
En definitiva, és fascinant descobrir quins simbolismes té segons el context cultural del que parlem i la influència que ha tingut (i té) altres aspectes i disciplines de la vida, tal i com comentava anteriorment a l’exemple.
- Maria del Carmen Fernández Bueno says:
Perdoneu, torno a deixar el comentari corregint les faltes ortogràfiques ja que l’havia enviat sense revisar-ho:
Hola Laia,
M’ha semblat molt interessant el teu anàlisi sobre els paraigües. No tenia coneixements al respecte sobre què representava per a les cultures orientals com la xinesa i la japonesa. Em sembla realment curiós com un objecte nascut, a priori, per cubrir-nos de l’aigua, agafa connotacions tan rellevants i emocionals com la del duel, la superstició o l’espiritualitat.
Per altra banda, m’agradaria afegir la importància que ha pres aquest objecte en el món de la dansa gràcies a la famosa escena de la pel·lícula “Singing in the rain”. Si ens fixem, el paraigües deixa per uns instants de complir la seva funció per la qual ha sigut concebut (no mullar-se) i passa a ser-hi una extensió del seu propi cos del personatge, mostrant-nos el seu estat anímic.
En definitiva, és fascinant descobrir quins simbolismes té segons el context cultural del què parlem i la influència que ha tingut (i té) altres aspectes i disciplines de la vida, tal com comentava anteriorment a l’exemple.
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el PAC1 – Antropologia del disseny
- Laia Orga Calvo says:
Hola Albert.
M’ha cridat l’atenció el teu objecte. Com imagino a tots vaig jugar amb les boles (sempre les he anomenat caniques). Fa anys em vaig trobar una al cotxe d’un amic, i des de llavors l’he portat sempre amb mi a la meva cartera. Una espècie de memòria de quan era petita, quan no hi havia responsabilitats ni problemes. Almenys això és el que em transmet a mi.
Laia Orga
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el PAC 1: L’ANTROPOLOGIA DEL DISSENY
- Estel Capdevila Blanquera says:
Bona tarda Josep, soc l’Estel i m’ha interessat i commogut la teva història com també el teu objecte.
És cert que la bicicleta és un objecte molt habitual a la nostra vida ja des de ben petits que reconeixem de quin objecte es tracta. Com també ho és en diverses cultures i/o països. Per exemple als Països Baixos, com comentes, és un dels transports més utilitzats per moure’s i desplaçar-se.
A part dels avantatges que presenta en l’àmbit funcional, trobo interessant ampliar la teva recerca pel que fa a pràctiques socials i funcions simbòliques vinculades a la bicicleta.
En el meu cas, i segurament en el de molts altres, pensant en l’objecte, el vinculo principalment amb la família i records acompanyada d’altres persones, ja sigui en excursions, escapades, vacances o estades a càmpings. Així que, simbolitza o representa aquests bonics records.
Enfocant-la a l’àmbit de l’esport, la bicicleta es pot convertir en un objecte que promou la competitivitat, en carreres o curses a nivell professional. L’esportista que aconsegueix guanyar la carrera, atribueix a la bicicleta uns sentiments positius, en canvi aquell que la perd negatius o d’insatisfacció.
A més, també es pot convertir, per exemple en un gimnàs, en un mètode per posar-se en forma, així que aporta connotacions positives per aquell o aquella que gràcies a l’objecte aconsegueix els seus objectius.
Així doncs, s’obre un camp de múltiples possibilitats segons els significats que se li atribueixen a la bicicleta, oferint un nombre infinit d’apropiacions a l’objecte.
Per últim, el disseny de l’objecte també va associat, segons les seves característiques a unes funcions o altres. Per exemple, no és el mateix una bicicleta que porti una cadireta per infants, que una que porti les rodes especials per muntanya.
Salutacions,
Estel
- Isaac Velasco Rodríguez says:
Ei, Josep
M’ha cridat molt l’atenció la teva proposta. Puc dir que la bicicleta és un objecte amb el qual guardo una relació molt estreta; com tu, també he crescut amb una sempre ben a prop.
A banda que hi relaciono molts records de la infantesa, actualment la veig com a sinònim de llibertat i de benestar; em resulta una eina indispensable, tan física com mentalment, i és també en el primer que penso, tant si necessito asserenar-me com si vull acció. Allò que diuen de «és com muntar en bicicleta: mai te n’oblides», parla de la dimensió cultural d’aquest objecte, que és tan comú per nosaltres. Amb tot, el que ressona especialment amb mi és el procés d’aprenentatge, que implica caure i caure fins que, finalment, aprens a dominar-la Probablement, una lliçó de vida.Fins aquí!
Isaac
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el PAC1 – Antropologia del disseny _ La clau : Karina Antonian
- Neus Sanjuan Nebrera says:
Bon dia Karina la teva entrada m’ha fet venir a la memòria una clau molt especial per a la meva família per part de mare.
Aquesta és una clau antiga de ferro de les que són com de 15 cm de llarg i és la clau de la casa on va viure la meva àvia al poble i que es creia desapareguda.
La meva àvia té 91 anys i hi va viure quan era petita. Un cop ella i els seus 11 germans van anar marxant i els seus pares van morir, la casa del poble es va deixar perdre i, degut a unes esllavissades, es va mig esfondrar.
Un any, quan estàvem estiuejant al poble, vàrem fer una excursió fins a la casa i rebuscant, vàrem trobar la clau de la porta principal, sorprenentment, en un molt bon estat.
És curiós el sentit que pot tenir una clau per a les persones, ja que sempre evoquen records. Com per exemple la casa d’algun familiar, la clau del teu primer pis, d’un negoci, etc.
Al llarg dels segles és un objecte que ha variat molt tant en mida com amb materials, on en uns inicis eren de fusta, passant pel ferro, els metalls i el bronze, material que es sol usar per fabricar les claus actuals.
Amb el pas del temps i, sobretot, amb l’aparició de les noves tecnologies, trobem com les claus han evolucionat també de forma, com per exemples les claus del cotxe on podem trobar discos o targetes. Fins i tot, claus que no necessiten ferradura per a obrir.
Es interessant veure com evoluciona aquest objecte, ja que, avui en dia, ho associem a la seguretat. On els nous sistemes com les contrasenyes o les empremtes d’actilars estan fent que, aquest objecte perdi ús.
És possible que, gràcies a l’antropometria i l’evolució de la societat, la clau com a objecte desaparegui o el seu ús es vegi molt reduït gràcies a aquests nous sistemes com la biometria?
Serè interessant veure com evoluciona amb el pas del temps.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bones Adrià.
Sense saber en un primer moment a quina comunitat has dedicat el teu disseny, he de dir que la il·lustració de presentació ja m’ha captivat per sí sol! Sóc molt amiga dels colors i realment es desprén aquest filosofia “d’aprendre en positiu” del projecte i et dona una idea molt clara de com és la comunitat i el seu missatge.
Per deformació professional, segurament no sóc la companya més objectiva; ja que em motova moltíssim tot el què presentes i els temes què has treballat… però en conjunt crec que has captat perfectament l’essència de la comunitat, o és el que es desprèn.
Em motiva moltíssim el teu disseny, ja que aporta un plus en positiu amb el grafisme a un projecte ja molt encoratjador i motivador.
Moltes gràcies per compartir la teva experiència!
Hola, bona tarda,
trobo molt interessant la teva proposta, a primer cop d’ull m’ha cridat molt l’atenció la il·lustració principal, amb tants colors, les formes, la tècnica utilitzada. La qual atreu l’atenció dels usuaris, com ho ha fet amb mi.
A simple cop d’ull amb la il·lustració ja es dona a entendre de quina comunitat va dirigida i també el que vol comunicar, amb el qual ho trobo molt interessant.
La il·lustració també posem veure que defineixen forma de dibuixos els diferents objectius que es vol aconseguir.
És una proposta molt interessant, ven maquetada i realitzada.
Salutacions!!